Introducció als motors Stirling
El motor Stirling és un aparell ben curiós. El forma, principalment, una cambra hermètica amb una quantitat d'aire fix, de la qual no entra ni en surt aire. Aquest motor funciona quan s'escalfa en una zona concreta. Així, l'aire en el seu interior s'expandeix fent moure els pistons per ocupar més espai. Al tenir aquest motor també una zona freda, l'aire de dins també pot comprimir-se en determinats moments, aconseguint que aquest pugui funciona de manera cíclica. A més, els dos pistons estan units a un mateix cigonyal, de forma que el moviment de l'un comporta el moviment de l'altre. Entre els processos d'expansió i compressió del gas i la inèrcia que requereix el sistema, s'aconsegueix un moviment cíclic sense aplicar-hi cap força exterior (a part de la inèrcia inicial), només energia calorífica.
L'escocès Robert Stirling va inventar, l'any 1816, un motor que estava format per dos pistons: un de potència o treball i un altre de desplaçament. El cilindre del pistó de desplaçament tenia en un extrem un focus de calor i, en l'altre extrem, un focus fred. La diferència de temperatures condicionava el rendiment del motor.
Avui en dia hi ha moltes versions d'aquest motor inicial que va inventar Rober Stirling, que poden arribar a tenir fins i tot un rendiment igual o superior al dels motors de combustió interna, amb l'avantatge que és molt més silenciós i no tant contaminant.
Els principals tipus de motors Stirling estan explicats en aquestà pàgina, i són els alpha, beta i gamma.
El motor Stirling, al ser un motor que funciona amb calor, no té res a veure amb els motors de combustió interna que trobem sota la capota dels cotxes. Aquest motor inventat al 1816 per Robert Stirling podria ser molt més eficient que un motor de gasolina o dièsel, però avui en dia s'utilitza només en alguns sectors molt especialitzats, com en submarins o generadors de vaixells, ja que funcionen de forma silenciosa i els hi és avantatjós.
El motor Stirling no ha tingut èxit a l'hora de ser utilitzat com a motor convencional, però afortunadament s'hi segueixen dedicant investigacions.
L'escocès Robert Stirling va inventar, l'any 1816, un motor que estava format per dos pistons: un de potència o treball i un altre de desplaçament. El cilindre del pistó de desplaçament tenia en un extrem un focus de calor i, en l'altre extrem, un focus fred. La diferència de temperatures condicionava el rendiment del motor.
Avui en dia hi ha moltes versions d'aquest motor inicial que va inventar Rober Stirling, que poden arribar a tenir fins i tot un rendiment igual o superior al dels motors de combustió interna, amb l'avantatge que és molt més silenciós i no tant contaminant.
Els principals tipus de motors Stirling estan explicats en aquestà pàgina, i són els alpha, beta i gamma.
El motor Stirling, al ser un motor que funciona amb calor, no té res a veure amb els motors de combustió interna que trobem sota la capota dels cotxes. Aquest motor inventat al 1816 per Robert Stirling podria ser molt més eficient que un motor de gasolina o dièsel, però avui en dia s'utilitza només en alguns sectors molt especialitzats, com en submarins o generadors de vaixells, ja que funcionen de forma silenciosa i els hi és avantatjós.
El motor Stirling no ha tingut èxit a l'hora de ser utilitzat com a motor convencional, però afortunadament s'hi segueixen dedicant investigacions.